Duna ulsamer és formada en Dementia Care Mapping a Barcelona, formadora i col·laboradora en projectes de Reminiscència, Atenció Centrada en la Persona i Validació de la Fundació Alzheimer Catalunya. Professora a la Universitat de Barcelona i Formadora del CFGS d’Integració Social.
Agraïments: Moltes gràcies Duna Ulsamer per dedicar-me el teu valuós temps i coneixements. Per mi ha estat una gran oportunitat comptar amb la teva expertesa, experiència i opinió respecte el Servei d’Atenció a Domicili i la figura dels/les Integradors/es Socials, Treballadors/es Socials i Psicogerontòlegs.
Per mi ha estat molt important l’entrevista, doncs em dedico al Servei d’Atenció a Domicili i a la Formació del CFGM Atenció a Persones en Situació de Dependència on tinc molta responsabilitat i requereixo l’opinió d’altres professionals molt més experts per aprendre a ensenyar diàriament.
PODCAST, aquí.
Transcripció de l’entrevista:
- Com a Treballadora Social experta en DCM Dementia Care Mapping en AICP i en el Mètode de Validació i considerant l’impacte de prestació domiciliar a Espanya i en general a Europa, creus que el SAD Servei d’Atenció a Domicili requereix canvis pel que fa a Protocols d’Actuació al domicili?
Duna Ulsamer: Absolutament sí. La resposta per mi és sí.
El fet de treballar des de la perspectiva del Treball Social que és aquesta… tenim una visió potser més des del recurs, de plantejar uns circuits, de plantejar unes dinàmiques; moltes vegades des del meu punt de vista professional necessito tocar, necessito veure a les persones, necessito estar no?
Com a Treballadora Social de formació tens una feina que és molt més de gestió i per això les/els professionals que estan a càrrec que són auxiliars a domicili o tècnics que estan al domicili són al final els ulls i les mans dels professionals que a vegades hem de gestionar altres coses no? Per tant per mi és bàsic que hi hagi una alineació. Si tu no veus a travès dels ulls de qui està al SAD – qui veu a la persona diàriament – no veus a travès dels seus ulls, a travès de les seves mans, no veus tota aquesta part de treball no fem res. I per tant crec que encara – tot i que s’estan fent moltes coses i cada cop s’està llimant i perfilant més donant suport als professionals que estan al domicili crec que necessiten moltes eines encara.
Si jo sóc la primera que necessito formar-me de forma constant, perquè les coses canvien perque hi ha mètodes que t’ajuden a perfilar molt més que et donen una visió molt més global, molt més àmplia sobre la persona a qui acompanyes, que és una persona gran i jo que m’he especialitzat en persones amb demència que tenen una situació que és que a més a més tenen una merma cognitiva en que hem de fer molt més nosaltres. Jo sempre dic que ens basem en quina actitud vas tu a buscar a l’altre no? I això és bàsic per mi, i si això és bàsic per mi vol dir que ha de ser bàsic per a qualsevol dels professionals que atenen a una persona gran i que visqui o convisqui amb una demència per exemple.
De fet moltes vegades quan faig la formació d’Atenció Centrada en la Persona o Reminiscència el sentiment que notes és ‘necessito…’ jo sempre dic un cinturó d’eines – metafòricament – on m’imagino un martell, la clau allen i és que depèn del que necessiti la persona trauràs una eina o en trauràs una altra.
- Respecte al DCM i al Mètode de Validació, considerant la Gestió Centrada en la Persona, creus que és necessari formar continuadament als/les professionals del Servei d’Atenció a Domicili?
Duna Ulsamer: Després d’una trobada amb mapadors en que celebravem els 10 anys (professionals especialitzats en DCM), doncs just vaig formar part del primer
grup de professionals que es van formar (2008).
Vaig sortir com impactada i és que de cop
jo de cop tenia elements amb nom
i cognoms i de cop la meva manera d’observar tenia un sentit i vaig fer un clic
‘són coses que jo ja veig que passen però jo li puc posar un
standard’ que això ajuda a aquesta necessitat
tots eh que tenim de buscar indicadors: quan parlem de benestar, quan parlem de malestar,
quan parlem d’impactes que té unapersona que conviu amb una demència i que no pot verbalitzar
d’una manera estructurada què és el li passa començo a tenir indicadors
el més objectius possibles que m’ajuden a captar que alguna cosa passa i puc fer hipòtesis per pensar que potser la meva intervenció, la meva relació pot ser conseqüència, pot ser causa,
pot generar alguna cosa amb la persona.
I això que a mi em va impactar molt, vaig veure clarament que tothom que estava format
– sigui el perfil professional que sigui – sota d’aquestes eines per poder veure des d’una perspectiva molt més – »no perquè jo penso que» sino perque tinc uns indicadors que m’ajuden a determinar què
és el que passa.
I és que realment amb totes les formacions que s’han fet des de la Fundació Alzheimer Catalunya em consta que cada cop hi ha més perfils d’auxiliars, persones que estan al dia
a dia palpan i treballant amb les persones i això ajuda a tenir aquests indicadors.
I la Validació fa el mateix, perque realment és dotar també d’eines, des de l’actitud, des de la empatia – que és la base de com treballem – fent un treball molt profund de com vas tu i com vas a veure a l’altre i
quina relació s’estableix i això també ha de passar per tal que passi amb la relació amb l’altre;
això vol dir que si no et conec, la relació s’agafarà amb pinces. I és que hem de donar valor a això no?
Que si les relacions són establertes amb professionals – des de l’atenció directa, des de l’atenció, des d’on sigui – però que el que jo faig és establir relació, li donaré més sentit si en el canal estem d’acord uns i altres.
Conferència de Duna Ulsamer a DIXIT | Centre de Documentació de Serveis Socials | Generalitat de Catalunya.
La Reminiscència com a eina de comunicació, acompanyament i vinculació amb persones que conviuen amb una demencia o deteriorament cognitiu.
Descarrega aquí tot el contingut de la conferència.
Visualitza aquí tota la conferència completa.
Entrevistadora:
Sandra Pàmies– sandrapamies.com Psicòloga i Gerontòloga Social
Partner del Projecte Europeu Saber Ser Cuidador Massive Online Open Course. Formadora del CFGM Atenció a Persones en Situació de Dependència / IOC / Generalitat de Catalunya. Coautora Neurama Revista Electrónica de Psicogerontología – versió francesa – del «Curso de Manejo de Comportamientos Difíciles en la Enfermedad de Alzheimer» © Angel Moreno Toledo – Director (info@neurama.es). ✆
